dimecres, 17 de maig del 2017

Poema




És una rosa bella i sola,

Desolada, en aquest jardí

on l’abella no brunz ni vola

l’ocell, on la gespa es marcí.

No la consola ser corol·la

ni sentir-se tan de setí.

Només la força la consola

i saber-se somni de mi.

(Pere Quart / Il·lustració d'Agathe BB)
1. Penja una imatge representativa del poema. 

Resultat d'imatges de mujeres tristes
2. Tema del poema. Xerra sobre les dones.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
 4. Opinió personal.
Crec que a les dones ens donen molt poca importància, i en aquest poema xerra sobre lo delicades que som les dones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada