El pi de Formentor

El pi de Formentor

    Ja que en l'entrada anterior hem estat tractant el tema dels arbres, vull que escoltis atentament aquesta bella cançó, és un poema de Miquel Costa i Llobera que xerra sobre un dels nostres estimats arbres: el pi. La pots escoltar cantada per Maria del Mar Bonet en aquesta enllaç:

           https://www.youtube.com/watch?v=m5bWnNHAGIA

1. Explica el que vol dir el poema. Xerra d'un pi.

2. Escriu les paraules que no entenguis i les cerques a un diccionari, després n'expliques el significat. atupen: Pegar, batre.    ungí: Untar, fregar, una cosa amb oli. 

3. Quins altres tipus d'arbres tenim a Mallorca? Quina fauna? Cerca informació, penja imatges de les diferentes varietats i després explica quina és la que més t'agrada a tu i per què. Arbre de la Trapa, Pins, Datilera de Can Bescaí, Oliveres, Plater de sa Clastra d'Alfàbia, Ullastre de Son Corcó, Alzines, Lledoner de Lluc, Plater de sa Granja, Lledoner de sor Clara Andreu, Cedre de Massanella, Lledoner del Cementiri, Na Capitana (olivera de Son Muntaner), Bellaombra de la plaça de la Reina, Ficus del Cementiri, Ficus de la Misericòrdia, Lagunària de la Llotja, Murtera de les Fundadores, Garrover de son Mòra, Roures de sa Riera, Lledoners de sa Campaneta, Els Estanca-sangs, Bellaombra de Can Conrado, Caseta de ses Alzines, Mata de Son Joan Arnau.FAUNA: D'ocells n'hi ha unes 300 espècies de les quals unes 130 són migradores. Entre les aus de mida gran que només es troben a la Serra de Tramuntana o hi tenen la seva localitat més important, destaquen el voltor negre, la milana, el falcó marí, l'àguila pescadora o el corb. Cal fer esment a una espècie endèmica com és la baldriga pufí baleàrica.

	El pi de Formentor
	L'arbre és el motiu triat pel poeta, és una imatge que comunica bellesa amb una clara ressonància clàssica. Per a Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual. Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, que cruixen lo terrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; no va la fontanella ses ombres a mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa caballera real. Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada com l'au dels temporals.