Primavera

Primavera

Ja arriba la primavera 
"Preneu les roses abans no s’esfullin."

 
PRENEU LES ROSES

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema. La primavera.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema.

5. Què vol dir l'expressió "Preneu les roses abans que no s'esfullin"? Vol dir que hem d'aprofitar el que tenim abans de que ho perdam. 

Justifica la teva reposta.

6. Opinió personal.

21 març, dia mundial de la poesia

21 març, dia mundial de la poesia

       Dema, dia 21 de març, és el dia mundial de la poesia. Cerca 5 poemes que t'agradin de diferents poetes, els penges al teu blog acompanyats d'una imatge i d'un comentari d'una frase sobre el seu contingut. També has d'explicar per què t'ha agradat.

1. Ara mateix.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

MIQUEL MARTÍ I POL.

2.És quan dormo que hi veig clar.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

 J.V. FOIX.

3. Assaig de càntic en el temple.

Oh!, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta,

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

[...]

Però no he de seguir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la mort,

car sóc també molt covard i salvatge,

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

 Salvador Espriu.

4. Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 MARÍA MERÇÉ MARÇAL.

5. El fossar de les moreres

I el vell, que el magall empunya,

diu tot d'una al nin que plora:

-Lo seu crim dels bons l'allunya,

fou traïdor a Catalunya.

-A on l'enterrem? -A fora.

Al fossar de les moreres

no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor.

FREDERIC SOLER 'PITARRA'.  

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!


Hi avia una vegada, un nin que sempre estava tot sol. Un dia, el nin, va decidir anar a explorar el bosc tot sol. Duia com una hora caminant, el nin estava molt cansat, però de sobte, es va topar amb una ovella i l'ovella li va dir: - Hola, soc na ovelleta i junts anirem d'aventura. El nin, sorprès per veure una ovella xerrant li va dir: - Està bé, però m'hauràs de dur aquest llibre. L'ovella va assentir i junts varen partir a viure una aventura. Anaven caminant i caminant i de sobte, el nin va veure una llum molt brillant, la varen seguir i varen encontrar  una capsa màgica, varen decidir obrir-la per veure que hi havia dedins, però just quan la varen obrir per sebre que  hi havia, el nin es va despertar d'aquella sesta tan meravellosa. 

Entrada lliure

Entrada lliure

 
1. Fes una entrada lliure sobre un tema que sigui important per a tu. Pensa a penjar imatges adient.

El hip hop és un moviment artístic que va néixer a principis de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York.

El ball hip-hop apareix amb el breakdance, un ball caracteritzat pel seu aspecte acrobàtic i per les figures a terra i que s'inspira en una part dels Funk Styles.

El pi de Formentor

El pi de Formentor

    Ja que en l'entrada anterior hem estat tractant el tema dels arbres, vull que escoltis atentament aquesta bella cançó, és un poema de Miquel Costa i Llobera que xerra sobre un dels nostres estimats arbres: el pi. La pots escoltar cantada per Maria del Mar Bonet en aquesta enllaç:

           https://www.youtube.com/watch?v=m5bWnNHAGIA

1. Explica el que vol dir el poema. Xerra d'un pi.

2. Escriu les paraules que no entenguis i les cerques a un diccionari, després n'expliques el significat. atupen: Pegar, batre.    ungí: Untar, fregar, una cosa amb oli. 

3. Quins altres tipus d'arbres tenim a Mallorca? Quina fauna? Cerca informació, penja imatges de les diferentes varietats i després explica quina és la que més t'agrada a tu i per què. Arbre de la Trapa, Pins, Datilera de Can Bescaí, Oliveres, Plater de sa Clastra d'Alfàbia, Ullastre de Son Corcó, Alzines, Lledoner de Lluc, Plater de sa Granja, Lledoner de sor Clara Andreu, Cedre de Massanella, Lledoner del Cementiri, Na Capitana (olivera de Son Muntaner), Bellaombra de la plaça de la Reina, Ficus del Cementiri, Ficus de la Misericòrdia, Lagunària de la Llotja, Murtera de les Fundadores, Garrover de son Mòra, Roures de sa Riera, Lledoners de sa Campaneta, Els Estanca-sangs, Bellaombra de Can Conrado, Caseta de ses Alzines, Mata de Son Joan Arnau.FAUNA: D'ocells n'hi ha unes 300 espècies de les quals unes 130 són migradores. Entre les aus de mida gran que només es troben a la Serra de Tramuntana o hi tenen la seva localitat més important, destaquen el voltor negre, la milana, el falcó marí, l'àguila pescadora o el corb. Cal fer esment a una espècie endèmica com és la baldriga pufí baleàrica.

	El pi de Formentor
	L'arbre és el motiu triat pel poeta, és una imatge que comunica bellesa amb una clara ressonància clàssica. Per a Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual. Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, que cruixen lo terrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; no va la fontanella ses ombres a mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa caballera real. Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada com l'au dels temporals.