Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema: La seva llengua.

2. Contingut: 

3. Resum: Vol dir que la nostra llengua no és una llengua que s'utilitzi molt, però no s'ignifica que sigui menys que les altres llengues.

4. Opinió personal. A jo m'encanta la meva llengo, i per jo significa més que qualcuna altre.